El REI EN EL FEUDALISME

Dalt de tot de la piràmide trobem al rei (representants de Déu a la terra) i havien de governar al seu poble i mantenir regne unit (que eren les possessions del rei). Si el rei moria i els fills es casaven amb altres parents de reis, el territori passava a mans d’altres monarques.

El rei era conegut com primus inter pares (el primer entre iguals), els seus iguals eren la gran noblesa (els seus vassalls) i l’alt clero amb els que compartia el govern del regne.

El rei tenia poques atribucions:

• Comandar campanyes militars, on anaven els vassalls amb els seus exèrcits (si no hi anaven eren considerats traïdors i perdien les seves terres).
• Demanava impostos en cas de guerra, coronacions, casaments,...
• Exercia de jutge suprem en casos de plets, pero`no podien interferir en judicis comesos als feus dels seus nobles vassalls o de l’Església.

Per governar el rei comptava amb l’ajuda de la Cúria o Consell Reial formada per un grup de notables (bisbes, abats, comptes, ducs i marquesos) que l’acosellaven en les seves decisions.