El REI EN EL FEUDALISME

Dalt de tot de la piràmide trobem al rei (representants de Déu a la terra) i havien de governar al seu poble i mantenir regne unit (que eren les possessions del rei). Si el rei moria i els fills es casaven amb altres parents de reis, el territori passava a mans d’altres monarques.

El rei era conegut com primus inter pares (el primer entre iguals), els seus iguals eren la gran noblesa (els seus vassalls) i l’alt clero amb els que compartia el govern del regne.

El rei tenia poques atribucions:

• Comandar campanyes militars, on anaven els vassalls amb els seus exèrcits (si no hi anaven eren considerats traïdors i perdien les seves terres).
• Demanava impostos en cas de guerra, coronacions, casaments,...
• Exercia de jutge suprem en casos de plets, pero`no podien interferir en judicis comesos als feus dels seus nobles vassalls o de l’Església.

Per governar el rei comptava amb l’ajuda de la Cúria o Consell Reial formada per un grup de notables (bisbes, abats, comptes, ducs i marquesos) que l’acosellaven en les seves decisions.

EL VASSALLATGE

Aquesta imatge representa un homenatge. Els homenatges, eren cerimònies que es celebraben quan el rei, li donava el feu al noble.El noble en aquestes cerimònies li jurava al rei fidelitat ajuda militar consell en el govern etc. El home del mig era el que redactava un tipus de contracte que deia tots els pactes i tots els successos de la cerimònia.